El tendó es torna a trencar

Abans de rés donar-vos les gracies a tots els que m'heu demostrat el vostre suport, en moments com aquests s'agraeix especialment. Doncs si, com ja us ha informat el Dani m'he tornat a trencar el tendó d'Aquiles. La veritat és que és una putada, i en algun moment ho he vist tot negre, de fet encara hi ha moments en que ho veig així i em plantejo si recuperaré la confiança o perdré la por a tornar-me a trencar... soposo que amb el temps ho aconseguiré. La veritat és que és molt fotut quan estas veient el final del tunel, ja que estava fent recuperació, estava anant a nedar, estava fent peses per reforçar la cama i la resta del cos, inclús algun dia habia sortit a fer uns kilometrets en bici, parant cada 20-25 minuts, ja quasi caminava bé del tot etz...etz... i veus que tot es torna a fer fosc és una putada molt gran. En algun moment m'he sentit trist i desesperançat i per l'experiència d'aquests dos mesos anteriors se que tornaran aquests sentiments i intentaré viure-ho de la millor manera possible. Ara, però ja tinc una mica d'experiència, de fet mentre era a l'hospital ja m'ha passat això, m'he trobat als metges, he baixat al mateix quiròfan, els efectes de l'anestèsia, les infermeres... bé en algun moment ha semblat i és com un malson on les coses es repeteixen. però en altres és diferent, de fet aquesta vegada m'han enguixat només fins el genoll, l'altre vegada em van enguixar tota la cama, l'altre vegada al dia segünet de l'operació no em fèia mal ,avui si que m'hen fa, l'altre vegada vaig decidir anar a fer la recuperació a casa meva, aquesta vegada he vingut a casa del meu pare, no se companys se m'ajunten un munt de sentiments i emocions. Avui estic adaptant-m'he a la meva nova situació, ja sóc a casa del meu pare i tot hi haver viscut aqui molts anys, em sento extrany, no m'acabo d'acostumar a tornar a ser a casa... L'accident? Doncs va ser dilluns al matí, anava a buscar el cotxe per anar a recuperació i vaig voler passar el semafor en vermell(excés de confiança) i vaig mirar a l'esquerre no venia cap cotxe, vaig esperar a que pasessin els cotxes de la dreta, no vaig tornar a mirar a l'esquerre i vaig començar a creuar el carrer i llavors vaig sentir una claxon de furgoneta i el propi instint em va fer accelerar sense pensar en el peu, en aquell mateix moment vaig notar el crec, em va venir una sensació de desesperació, rabia, angoixa, pena, tot a la vegada, vaig tornar cap a casa plorant, cridant, parlant sol pel carrer vaig trucar al pepe, podria dir moltíssimes coses per que us adonessiu qui no ho ha vist encara de la grandesa humana d'aquest home, que ha estat i està sempre disposat a ajudar als altres sense esperar rés a canvi, em sento orgullós de poder dir que sóc amic seu, ell al principi no es crèia si estava parlant en broma o en sèrio ja que els meus plors, es barrejaven amb la desesperació, la ràbia, la impotència, la por i tot mesclat fèia que la meva manera d'expresar-me fós bastant inconexa, però quan va adonar-se que el que dèia era cert va venir a buscar-me a casa, jo mentrestant vaig trucar al meu pare que li va passar el mateix que al pepe, no sabia si fèia reia o plorava, ellva anar directament a bellvitge. Quan vaig arribar a casa encara em vaig espantar més ja que vaig veure que el mitjó i la bamba estaven plens de sang, vaig treure'm el mitjó i vaig veure que tenia un tall, la pell s'habia trencat(tinc una foto però m'ha semblat una mica macabra posar-la en aquest mail),em vaig posar betadine i unes gases i vaig agafar algunes coses que vaig pensar em farien falta, un llibre, un mitjó per posar sobre del guix i el carregador del movil. Vaig arribar a bellvitge i em vaig marejar una mica, llavors ja em van passar a urgències i van començar a fer-me coses... Ahir em van operar i m'han dit que el tendó és va trencar pel mateix lloc que la primera vegada, que la pell estava molt adderida al tendó i que al forçar la pell va cedir i va trencar el tendó. També em van dir que aquesta vegada en comtes de 50 dies serien 60 o potser una mica, de portar la cama enguixada. I aquesta és la història com jo l'he viscuda, ja aniré comentant-vos com van les coses, seguiu entrenant i gaudint de l'esport i de les petites coses, com poder caminar, passejar per la muntanya, nedar... Fins aviat. Òscar